Des d’ací volem conscienciar i ajudar a la gent per a que entre tots li tornem al valencià la categoria que li correspon.
La majoria dels valencianoparlants practica la submissió lingüística, es a dir, canviar al castellà quan l’interlocutor parla aquesta llengua. Des del punt de vista de la psicologia, aquesta es una conducta que s’aprèn, es el que hem vist fer als nostres pares, a la televisió i al carrer en general. La clau per deixar de ser submisos i continuar respectant als demés es l’assertivitat lingüística. Bàsicament respondrem a dos preguntes ben diferenciades.
La primera: Quan abandonem el valencià?
Hi han quatre situacions on es clar que podem continuar parlant valencià sense cap problema:
• A ull: Moltes voltes ens dirigim en castellà a algú que baix el nostre criteri no te “pinta“ de parlar valencià. Hem de desmuntar aquest prejudici i no discriminar a ningú pel seu aspecte.
• Senyals de no comprensió: Moltes voltes una persona fa un gest com que no entén, això no vol dir que no parle valencià, si no, que tal volta no ha escoltat bé. Per exemple, el cambrer d’un restaurant envoltat de soroll.
• L’interlocutor parla valencià amb dificultat: Això no vol dir que no l’entén, es més, tal volta esta interessat en practicar-lo. No serem nosaltres els que li llevem l’oportunitat.
• L’interlocutor diu que no parla valencià: Diu que no parla, no que no l’entén. Podem preguntar explícitament si l’entén.
• Ens fan explícit que no entenen el valencià: Quan ens fan explícit que no entenen el valencià, no vol dir que siguen castellanoparlants, i sempre podem utilitzar recursos de comunicació per a fer-nos entendre abans de passar-nos al castellà. Per exemple, un alemany que ens pregunta alguna cosa en el seu idioma, si no sap castellà no te cap sentit que ens passem a aquesta llengua.
• Per altra banda, quan ens demanen explícitament el canvi de llengua al castellà, hem de preguntar-nos a nosaltres mateixa que es el que volem en eixe moment. Per exemple quan volem fomentar l’ús a les institucions, canviar no es la solució.
Per desgràcia, moltes voltes la nostra conducta no submisa es recriminada i atacada, fins i tot per persones alienes a la conversa, per això la segona pregunta a contestar és, com actue front a un atac? Aquesta pregunta serà contestada a la pròxima publicació d’ací 15 dies. Com sempre, estem oberts a comentaris, experiències, etc...
Part d’aquesta informació esta treta del taller d’assertivitat lingüística de Gemma Sanginés Sáiz a la II Trobada del Voluntariat Lingüístic, a la pròxima publicació quan responem a la segona pregunta, també s’adjuntarà la presentació de Gemma Sanginés.
Recuperem la dignitat!!!
