L'any de 1707 les tropes borbòniques, d'inspiració centralista, jacobina i asimilacionista vencen a la resistència popular i
tradicional identitària encarnada principalment per valencians i
catalans. Després de la derrota les forces militars borbòniques van
marxar cap a Xàtiva on els maulets valencians es van fer forts
enfront de les mateixes.
Després de dos setges, els borbònics van aconseguir destruir les muralles i entrar en la ciutat cremant-la i deportant a la població. Posteriorment, se li va donar el nom de Nova Colònia de Sant Felipe i va ser repoblada amb nous colons. Xàtiva és un símbol de la resistència identitària al centralisme borbònic així com de la imposició i destrucció de les identitats per part de la "nova Espanya" asimilacionista i uniformitzadora dels Borbó que trencava i enterrava el tradicional pactisme entre les identitats que van fer juntes la reconquesta europea de la península, una nova oligarquia que iniciava un procés de destrucció de la identitat i arrels a València amb l'objectiu de deixar al poble valencià sense valor amb els quals lluitar contra les imposicions polítiques i econòmiques d'una nova casta oligàrquica i caciquil que encara no hem pogut llevar-nos. Els furs de València, els seus costums, constitucions i lleis van ser anul·lats, l'existència política dels territoris de l'antiga Corona d'Aragó destruída, la seva memòria soterrada i fragmentada i la seva llengua relegada a àmbits privats. Des d'aquest moment es va treballar des de l'Estat central per fer oblidar a valencians i catalans el seu passat comú, els seus trets culturals i la seva forma de ser, procedint-se des de llavors a una castellanització forçosa i creixent que tingué com resultat el desarrelament i confusió cultural i històrica-amb les seues conseguents divisions i baralles internes- que avui pateix el poble valencià i que li impedeix cohesionar-se i lluitar pel que és seu.
El etnocidi que va començar a les nostres terres després de la batalla d'Almansa i la destrucció i crema de Xàtiva va ser la causa que a l'ajuntament de la ciutat el quadre de Felipe V, penje cap a baix, com a signe de repulsa que la ciutat, així com els valencians tenen cap a qui va agredir a la nostra identitat i va destruir la nostra existència política mitjançant el dret militar de conquesta. Uns fets que els valencians no oblidem.
Tampoc semblen oblidar-ho, tres-cents anys després, els que sostenen en la titularitat de la Corona espanyola i cap de l'Estat central al seu descendent Juan Carlos I, ja que en el discurs de nadal "a tots els espanyols", van col·locar ben visible després de la figura del monarca un retrat de grans dimensions precisament de Felipe V, aquell rei de trist record per a valencians i catalans. Casualitat, burla, fatxenderia, o potser advertiment?.
Nosaltres preferim el quadre de cap per avall com a record i al·licient per seguir lluitant per la nostra ferida i mil·lenària identitat.
Després de dos setges, els borbònics van aconseguir destruir les muralles i entrar en la ciutat cremant-la i deportant a la població. Posteriorment, se li va donar el nom de Nova Colònia de Sant Felipe i va ser repoblada amb nous colons. Xàtiva és un símbol de la resistència identitària al centralisme borbònic així com de la imposició i destrucció de les identitats per part de la "nova Espanya" asimilacionista i uniformitzadora dels Borbó que trencava i enterrava el tradicional pactisme entre les identitats que van fer juntes la reconquesta europea de la península, una nova oligarquia que iniciava un procés de destrucció de la identitat i arrels a València amb l'objectiu de deixar al poble valencià sense valor amb els quals lluitar contra les imposicions polítiques i econòmiques d'una nova casta oligàrquica i caciquil que encara no hem pogut llevar-nos. Els furs de València, els seus costums, constitucions i lleis van ser anul·lats, l'existència política dels territoris de l'antiga Corona d'Aragó destruída, la seva memòria soterrada i fragmentada i la seva llengua relegada a àmbits privats. Des d'aquest moment es va treballar des de l'Estat central per fer oblidar a valencians i catalans el seu passat comú, els seus trets culturals i la seva forma de ser, procedint-se des de llavors a una castellanització forçosa i creixent que tingué com resultat el desarrelament i confusió cultural i històrica-amb les seues conseguents divisions i baralles internes- que avui pateix el poble valencià i que li impedeix cohesionar-se i lluitar pel que és seu.
El etnocidi que va començar a les nostres terres després de la batalla d'Almansa i la destrucció i crema de Xàtiva va ser la causa que a l'ajuntament de la ciutat el quadre de Felipe V, penje cap a baix, com a signe de repulsa que la ciutat, així com els valencians tenen cap a qui va agredir a la nostra identitat i va destruir la nostra existència política mitjançant el dret militar de conquesta. Uns fets que els valencians no oblidem.
Tampoc semblen oblidar-ho, tres-cents anys després, els que sostenen en la titularitat de la Corona espanyola i cap de l'Estat central al seu descendent Juan Carlos I, ja que en el discurs de nadal "a tots els espanyols", van col·locar ben visible després de la figura del monarca un retrat de grans dimensions precisament de Felipe V, aquell rei de trist record per a valencians i catalans. Casualitat, burla, fatxenderia, o potser advertiment?.
Nosaltres preferim el quadre de cap per avall com a record i al·licient per seguir lluitant per la nostra ferida i mil·lenària identitat.
