 |
| "No se ha visto en este siglo semejante sitio, más obstinado y cruel" |
Vicente Bacallar y Sanna, Marqués de San Felipe (1669-1726)
"Comentarios de la guerra de España e historia de su rey Felipe V, El Animoso" ~Biografia Oficial de Felip V~ |
El triomf de les tropes Felipe V a Almansa el 25 d'abril de 1707 va obrir les portes per a la reconquesta borbònica del regne de València i la subsegüent abolició dels Furs i institucions d'autogovern valencianes, al·legant Felipe V el delicte de «rebel·lió» i justificant-se en virtut del «dret de conquesta». Molts els valencians, solos o amb les seues famílies, van haver de deixar les seues cases i hisendes pel temor a les represàlies borbòniques exiliant-se massivament a Catalunya, únic territori espanyol que encara estava sota el domini d'aquell a qui havien proclamat rei, l'arxiduc Carlos d'Àustria. A partir de 1707 van arribar a Barcelona gran nombre de famílies austracistes valencianes seguint als seus marits, pares o parents pròxims. El 16 de juny de 1713, davant la convocatòria de la Junta de Braços de Catalunya que havia de dirimir sobre la declaració de guerra, els representants del regne de València exiliats a Barcelona van lliurar als Tres Comuns de Catalunya una representació amb la seua adhesió a la causa.
Proclamada la declaració de guerra per part del Principat de Catalunya, el 12 de juliol els representants del regne de València van presentar per escrit la seua adhesió a la guerra contra Felipe V i contra França.Al llarg del bloqueig i lloc de Barcelona els valencians van tenir un paper destacat en la seua defensa, assenyalant-se entre els oficials majors el general Juan Bautista Basset i Ramos, així com els diferents regiments d'infanteria i fusilería que els valencians presents en la ciutat comtal van alçar per a lluitar pels seus furs i institucions d'autogovern. Seguint el mateix procés, els representants de regne d'Aragó exiliats a Barcelona des de l'abolició dels seus Furs en 1707, i novament abolits en 1710, van presentar la seua representació el 15 de juny de 1713, un dia abans que els representants valencians per respectar la prelació jeràrquica en ser el regne d'Aragó cap de la Corona d'Aragó; 15 l'endemà passat d'haver-se publicat l'edicte de declaració de guerra, l'11 de juliol de 1713 els representants aragonesos van presentar per escrit als Tres Comuns de Catalunya la seua adhesió a la guerra contra Felipe V i contra França. Per a combatre en el lloc de Barcelona, els aragonesos van alçar un regiment de cavalleria, un regiment de fusilers, una companyia de voluntaris de cavall, i dos de voluntaris del carrer. Igualment vital per a la defensa de Barcelona va ser la contribució del regne de Mallorca, també sota sobirania de l'arxiduc Carlos d'Àustria, i des del qual arribaven periòdicament combois amb provisions, armament i municions per a combatre contra les tropes borbòniques apostades al voltant de la ciutat.
El marquès de Rubí, virrei de Mallorca, organitzava els combois ja anàs amb el subministrat per les institucions mallorquines, ja amb el que s'enviava des del regne de Nàpols, un altre dels territoris de la Monarquia d'Espanya baix domini austracista.
