En aquest país estem poc acostumats a les dimissions dels polítics, tant per casos de corrupció com de faltes de responsabilitat. Aquesta ha de ser la raó que la dimissió del president del govern valencià Francisco Camps haja sigut acceptada de forma benigna per l'opinió pública. No obstant açò el fet que tot el president d'un govern autonòmic haja hagut de veure's obligat a dimitir per estar acusat en un cas de corrupció és una vergonya per al govern al que diu representar i per als centenars de milers de valencians incautament han confiat per successives vegades en el seu mandat. Camps segueix afirmant la seua innocència, però els seus col·laboradors encausats han acceptat les seues responsabilitats polítiques en l'anomenat “escàndol dels vestits”. Camps segueix assegut en el congrés autonòmic valencià tranquil·lament i el seu successor Carlos Fabra elogia el seu treball com a president dels valencians, al mateix temps que no es cansa de predicar que aposta per la continuïtat de la linea política del seu predecessor.
Una vergonya per a València que segueix sense estar neta, ni sembla que mai vaja a ser netejada.
I un partit, el PP, que amb aquesta dimissió intenta que tot açò s'oblide amb l'únic objectiu d'arribar al poder en el govern central
Podem sense ser endevins fer-nos una idea de la linia del govern valencià del senyor Fabra.
Però nosaltres no oblidarem.
