Un poble culte és un poble més lliure. Un
poble que coneix el seu passat i s'expressa en la seua pròpia llengua és
perillós per a ells. Un poble que lluita per la seua identitat és
imparable.
Des del 23 d'abril fins al 4 de maig la Fira del Llibre de València ofereix una bona oferta de llibres en la nostra llengua.
Compra i llegeix llibres en valencià. Recolza als escriptors,
llibreries i editorials que escriuen, venen i publiquen en la nostra
llengua. No deixem que ens lleven la nostra cultura.
Miquelets del Regne de València desfilant per
Xàtiva amb la nostra bandera nacional al so de tabalet i dolçaina.
Banderes grogues i senyeres i molt de públic recordant la lluita del
nostre poble per les seues llibertats i la repressió borbònica espanyola
en aquesta emblemàtica ciutat.
Endavant País Valencià!
La llengua s’ha mantingut sempre com un signe
d’identitat clar i distint, reflex d’una cultura i d’uns valors. La
història ens ensenya que, quan s’han volgut atacar aquests valors, s’ha
atacat la llengua.
Manifest Sant Jordi a Palafrugell 2006
El poble que oblida els seus origens perd la seua identitat, i un poble sense identitat no és res.
Desfem la derrota!
Poble desperta!
25 d'Abril, 307 anys d'ocupació, 307 anys de resistència.
"Este reyno ha sido rebelde a Su Majestad y ha
sido conquistado, habiendo cometido contra S.M. una grande alevosía, y
así, ya no tiene más privilegios ni fueros que aquellos que S.M quisiere
concederle en adelante"
Felipe V 1707
"Todos los
fueros, privilegios, exenciones y libertades que gozaban, y que con tal
liberal mano se les habían concedido, así por mí como por los Señores
Reyes mis predecesores, particularizándolos en esto de los demás Reinos
de esta Corona; y tocándome el dominio absoluto de los referidos dos
Reinos de Aragón y de Valencia, pues a la circunstancia de ser
comprendidos en los demás que tan legítimamente poseo en esta Monarquía,
se añade ahora la del justo derecho de la conquista que de ellos han
hecho últimamente mis Armas con el motivo de su rebelión: y considerando
también, que uno de los principales atributos de la Soberanía es la
imposición y derogación de leyes, las cuales con la variedad de los
tiempos y mudanza de costumbres podría yo alterar, aun sin los graves y
fundados motivos y circunstancias que hoy concurren para ello en lo
tocante a los de Aragón y Valencia; he juzgado por conveniente, así por
esto como por mi deseo de reducir todos mis Reinos de España a la
uniformidad de unas mismas leyes, usos, costumbres y Tribunales,
gobernándose todos igualmente por las leyes de Castilla tan loables y
plausibles en todo el Universo, abolir y derogar enteramente, como desde
luego doy por abolidos y derogados, todos los referidos fueros,
privilegios, práctica y costumbres hasta aquí observadas en los
referidos Reinos de Aragón y Valencia; siendo mi voluntad, que éstos se
reduzcan a las leyes de Castilla, y al uso, práctica y forma de gobierno
que se tiene y ha tenido en ella y en sus Tribunales sin diferencia
alguna en nada"
Decreto de Nueva Planta 1707
El
historiador del segle XIX Vicent Boix, al estudiar els furs de l'antic
regne de València, es va fer la seguent pregunta "¿Qué resta ya del
antiguo régimen foral del reino de Valencia?: “El tribunal de los
Acequieros, o de las aguas; algunas costumbres populares; restos de
trajes (sic) en nuestros labradores, y nada más. Todo ha ido
desapareciendo desde que Felipe V abolió despóticamente la libertad de
Valencia”. Para dicho cronista de la ciudad de Valencia “leyes,
costumbres, tradiciones, dignidad, independencia; todo ha desaparecido
en el fondo de esa laguna, llamada centralización”.
"No s'ensenya en les escoles
com va esclafar un país,
perquè d'aquella sembrada
continuen collint fruits.
Hi ha un licor en la resina
dels antics oliverars
que fa tendra la memòria
i aclareix la veritat.
Lladres que entreu per Almansa
no sou lladres de saqueig,
que ens poseu la cova en casa
i des d'ella governeu."
De la cançó "LLadres". Al Tall
Les consequències de la derrota d'Almansa:
-Noves i doloses imposicions fiscals, imposició del "Catastro",
"Equivalent" o "Talla general" que castigaven a valencians, mallorquins i
catalans del Principat i afavorien a la nova oligarquia local borbònica
als nostres territoris, eliminació de qualsevol llei, privilegi, ús o
costum anterior a l'arribada del Borbó.
-Penes de mort,
repressió generalitzada, segrest de béns, saquejos i crema de ciutats
que van provocar un important flux d'exiliats cap al Principat de
Catalunya-la participació de valencians en la defensa de Barcelona en
1714 va ser considerable- i després cap a Viena.
-Imposicions
de normes, lleis, usos, costum i llengua castellana, canvis toponímics,
prohibició de festivitats tradicionals, ocupació militar castellana,
pèrdua de sobirania i de l'entitat política valenciana.
-Ruïna de part del comerç i del port de valència.
-Substitució d'escrivans, jutges, notaris, funcionaris, càrrecs
polítics i militars i fins a elements eclesiàstics per altres castellans
o de provada fidelitat borbònica. La documentació escrita passa
drasticament de la llengua pròpia al castellà en tots els documents.
-Inici i foment per part de les autoritats centralistes d'importants
moviments migratoris castellans cap al territori valencià, i
incorporació arbitraria de la comarca de La Plana de Utiel-Requena,
Chera i Sinarcas amb l'objecte d'afeblir la identitat i llengua pròpia
dels valencians i estendre el castellà.
-Prohibició de la
llengua pròpia en l'ensenyament, documents escrits, teatres, tribunals i
vida pública, procés destinat a fer desapareixer el fet diferencial en
l'antic regne de València, Principat de Catalunya i regne de Mallorca.
-Desvertebración i fragmentació dels territoris de cultura catalana,
reforç de la imatge de Felipe V, estratègia de desqualificació obsessiva
del fet diferencial català i reforçament ideològic de les polítiques
centralistes i de l'universalisme homogeneïtzador borbònic, preparant
amb això l'adveniment del liberalisme jacobí que al segle XIX va
convertir a "Espanya" en províncies caciquils al servei d'una oligarquia
corrupta que encara no hem pogut llevar-nos de damunt.
-Impediment d'un enlairament econòmic molt més sòlid del que es va
tindre així com del seu vertebrament nacional, la seva capacitat de
decidir i la fixació de la seva identitat pròpia.
-Desaparició de la figura de Sant Jordi com patró mític de la nostra identitat.
-Amagament dels nostres origens i vincles amb la resta de pobles del
mateix origen, perdua de la nostra història, i arrels en benefici d'una
història comú espanyola falsa.
-Prohibició dels trests
diferencials nacionals. Desmoralització generalitzada, desaparició de la
consciència de poble i de la solidaritat nacional, i desinterés per les
questions nacionals, afebliment del tradicional caracter combatiu dels
valencians.
La memòria popular és sàvia, i d'aquells dies
queden dues dites que expliquen el sentir de molts valencians durant els
anys, i segles, següents: "Quan el mal vé d'Almansa, a tots alcança" i
"De Ponent, ni vent ni gent".
Vivim derrotats, menyspreats i
"ofrenant glòries a Espanya" des de fa 300 anys. Valencià, ¿no creus que
ha arrivat el moment de despertar?
VA DE BO.
"No hubo pueblo que no se tomase a fuerza de
armas y estaban tan obstinados que: Xátiva, después de un largo sitio,
fue menester reducirla a cenizas; Orihuela, Elche, Alicante y Alcoy
costaron sitios en forma y mucha sangre; Denia fue dos veces
sitiada; Tortosa [llavors en poder borbònic, però no la resta de
Catalunya] largo tiempo bloqueada y después sitiada, y para todo esto se
sacó de aquel reino cuanto los vasallos y comunes [ajuntaments] tenían.
Luego que la capital fue ocupada pasé yo en posta a reconocer el fondo
de las finanzas de aquel reino y en breve tiempo remití relaciones de
todo ello: número de pueblos, tanto del rey como de señorío, los vecinos
de que se componían, sustancia y especies de comercio que tenían, lo
que todo producía y usos en que se convertía, y los bienes que habían
dejado los que seguían el partido enemigo. [...] Después de esto se me
mandó que reglase la ciudad al pie de Castilla y que enviase plano de
ella y proposición de los sujetos de que se había de componer, y lo
ejecuté y quedó la ciudad formada al pie de la de Sevilla. "
Regalias de los señores reyes de Aragón. Melchor de Macanaz.
Avui, 23 d'abril, un grup de persones ens hem apropat a la
localitat del Puig per celebrar un petit homenatge a Sant Jordi, en el
santuari que hi ha en el lloc on la tradició assenyala que va tenir lloc
la batalla de Enesa, en la qual va participar Sant Jordi i que va obrir
les portes de la ciutat de València a les tropes de Jaume I l'any 1238,
per la qual cosa va ser nomenat patró del nou regne.
Ens hem sorprès
que les portes del recinte estigueren tancades un dia tan assenyalat
com avui. L'ermita de Sant Jordi es troba en un recinte tancat
acompanyada per un modest parc envoltat de palmeres en el camí que porta
des de la Pobla de Farnals i Rafelbunyol a la localitat del Puig. Sense
cap indicació ni cartells d'horaris, que donen una pista d'on es troba
un lloc de tanta significació per al nostre poble, el santuari del Puig,
en l'interior del qual es troba un retaule amb la imatge de Sant Jordi i
un cartell en el qual posa “Sant Jordi, patró del regne de València",
espera als visitants que mai arriben.
En un proper panell de
turisme indica un horari-de 10:00 a 14:00 i uns dies de visita-de
dilluns a dijous- prèvia reserva cridant a un número de
telèfon-961959029-al que hem cridat per poder accedir. En aquest telèfon
no sabien gens i ens han remès a la Diputació. En la Diputació ens han
atès en castellà, a pesar que nosaltres ens hem dirigit al nostre
interlocutor en la llengua del país, i ens han dit que parlassem amb
l'ajuntament del Puig, i al Puig ens han dit que no seria possible i que
calia cridar amb antelació. Hauran perdut les claus?. Han dit que
cridarien per donar-nos una solució però la trucada mai ha arribat.
El resultat ha estat que finalment no hem pogut celebrar l'homenatge a Sant Jordi tal com era nostra intenció.
Una prova més de l'oblit que els valencians tenim cap als orígens de la
nostra identitat, i del menyspreu i desídia-interessats o no- de les
autoritats per la nostra memòria i la nostra història com a poble. Sabem
que a les autoritats espanyolistes del PP els interessa tenir
marginades algunes parts de la història per seguir amb la seua
estratègia de espanyolització i intoxicació política a la nostra terra,
però nosaltres no pensem rendir-nos.
Des d'aquesta pàgina fem una
crida als valencians amb consciència de poble per recuperar aquest
singular paratge, avui oblidat i en situació d'abandó des de fa temps, i
reclamem a les autoritats valencianes que donen a aquest lloc tan
nostre el tractament que mereix. Fent-ho visible, assenyalant la seua
localització i obrint-lo al poble valencià, un poble que té el deure de
recuperar el seu passat, per poder tenir un present i conquistar el seu
propi futur.
Ens comprometem a tornar aviat al santuari de Sant
Jordi, i aquesta vegada entrar i realitzar al nostre patró històric
l'homenatge que mereix, i esperem, amb el recolzament i participació
dels nostres seguidors interessats. Seguirem informant sobre aquesta
qüestió.
El poble que perd la memòria i oblida el seu origen està condemnat a desaparèixer. No ho oblidem. Avui més que mai.
